Sobre “les menjadores” i a qui fas el joc
El relat que diu que “tot és una menjadora” no és neutral ni descriptiu. Però sí que té una funció: crear entre els ciutadans la percepció que les administracions no serveixen per a res útil, que els diners públics sempre s’utilitzen malament i es balafien i que, per tant, val més reduir al mínim les institucions democràtiques, o fins i tot eliminar-les.
Lògicament, les conseqüències d’aquest relat no són abstractes. Quan la gent passa a creure que totes les institucions públiques “són menjadores i prou”, deixa de defensar-les. I quan deixa de defensar-les, resulta molt més fàcil retallar-les, reduir-les, minimitzar-les. I alerta, que quan es retallen, qui hi perd no és el polític que gestionava la menjadora: qui hi perd és l’usuari de la sanitat pública, l’estudiant de l’escola pública, el treballador que depèn del conveni col·lectiu, la cultura que no té mecenes privats i si no en troba cap de públic resta desemparada.
