Quan la llei diu “sí” i el poder respon “no”: el col·lapse ètic de Catalunya davant els alertadors
A Catalunya, aquest moment porta vint anys posposar. El que va començar en 2006 com una denúncia interna per irregularitats en el Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament de Justícia s’ha convertit, després de tres sentències fermes i una cadena d’omissions institucionals, en un manual de com desactivar les garanties dels alertadors sense necessitat de derogar-les. La il·legalitat està acreditada judicialment. La reparació, sistemàticament negada.
Sense reparació, l’ètica es converteix en simulacre. I quan la confiança es trenca, la legitimitat de les institucions s’esquerda amb ella. Aquesta alquímia administrativa no és un error d’interpretació; és un disseny conscient. Transforma la integritat en un tràmit estèril, on el reconeixement formal de la culpa substitueix a la responsabilitat efectiva. El missatge als futurs alertadors és diàfan: poden tenir la raó, però no tindran empara.
