Compareixença sobre Llei Alertadores

  • per

Proposició de llei de protecció integral dels alertadors en l’àmbit competencial de la Generalitat 202-00022/12

Martí Olivella i Solé, de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció

19 de juny de 2020

(extracte de la intervenció)

En primer lloc, agrair la invitació a aquesta compareixença en nom de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció. I desitjar que els treballs es facin amb celeritat per evitar que l’aprovació d’aquesta necessària llei no quedi posposada a la següent legislatura.

Amb aquesta llei s’estarà donant compliment al punt 4 del Decàleg i mesura 11 del Pacte Social contra la corrupció signat en aquest Parlament el desembre de 2015

Mesura 11. Cal facilitar i protegir la denúncia responsable de presumptes casos de corrupció.

Cal disposar de lleis, recursos i procediments que protegeixin els denunciants de casos de corrupció, frau o abús de poder. Qualsevol ciutadà o entitat pública o privada pot denunciar, de manera protegida, les suposades irregularitats d’altres ciutadans o entitats tant públiques com privades. La denúncia serà admesa a tràmit si es presenten indicis raonables a criteri del jutge. Cal aplicar la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció. Article 33, sobre ”Protecció dels denunciants. (…) incorporar en el seu ordenament jurídic intern mesures apropiades per proporcionar protecció contra qualsevol tracte injustificat a les persones que denunciïn davant les autoritats competents, de bona fe i amb motius raonables.” Cal una Oficina de consultes i denúncies, com les dels EUA, per protegir la persona denunciant. Especialment, cal garantir la protecció de treballadors públics que denunciïn fets presumptament delictius; la coacció, les possibles represàlies i les pressions poden fer que molts treballadors/res callin per por davant d’aquests fets. Incentivar l’organització de funcionaris/àries contra la corrupció, per poder actuar col·lectivament en denunciar el que no funciona; tenir recolzament i protecció; evitar l’aïllament que porta a avergonyir-se i caure en depressions; recolzar, en casos molt greus, la desobediència civil.

I també amb aquesta llei es realitzaran alguns dels acords explícits de la CEMCORD:

104. Cal protegir els alertadors per mitjà de la legislació adequada.

153. Cal establir normativament l’obligació que totes les institucions públiques comptin amb un canal de denúncies segur que garanteixi la reserva de la identitat de l’alertador en cas que s’hagi identificat. L’existència i el funcionament d’aquests canals han d’afavorir la revelació de situacions irregulars que, altrament, continuarien ocultes, i ha de permetre que la institució gestioni i corregeixi les irregularitats esmentades.

210. Cal impulsar figures de protecció als treballadors de l’Administració pública que denunciïn casos de corrupció –alertadors– activant mecanismes de garantia de l’anonimat i de verificació dels fets denunciats.

229. Cal aprofundir en les mesures necessàries per a la protecció dels alertadors basant-se en els diferents treballs realitzats per diversos agents de la societat civil implicats en la lluita contra la corrupció, tenint presents el «Decàleg per a la protecció dels denunciants/alertadors», elaborat per la Xarxa X-Net, i, de manera general, l’article 33 de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció.

Malgrat el retard, que la Llei concreti compromisos previs, a l’O3C ens alegra molt i ho tindrem en compte en l’avaluació de la feina feta en la propera Cimera contra la corrupció del dia 17 de juliol.

Comentari general

En l’exposició de motius es detalla i destaca l’aclaparadora llosa de despeses i greuges que dissuadeix la majoria de denunciar o revelar comportaments il·lícits, irregularitats o delictes.

És per això que cal protegir tothom que presenciï qualsevol tipus d’abús i fer possible que en pugui aportar proves sense rebre represàlies ja que la desprotecció per als anomenats whistleblowers o alertadors – i per als qui faciliten la seva acció – en front de les persecucions que poden sofrir –des d’accions legals per presumptes delictes contra l’honor, la protecció de dades personals o la propietat intel·lectual dels defraudadors fins a casos de mobbing, assetjament o acomiadament d’empleats o directius de corporacions públiques o privades–, esdevé una aclaparadora llosa de despeses i greuges que dissuadeix la majoria de denunciar o revelar comportaments il·lícits, irregularitats o delictes.

  • El conjunt de mesures per protegir les persones alertadores que recull la proposició de llei tenen molt a veure amb la protecció jurídica i econòmica, però no hem sabut trobar mesures de protecció psicològica i emocional per fer front a l’enorme pressió que pot haver de suportar la persona alertadora (persecucions contra l’honor, mobbing, acomiadaments…), fins i tot, si se li reconeixen els seus drets, per exemple, laborals i ha de continuar en la mateixa feina.

  • D’altra banda, el fet que sigui l’OAC l’organisme que reconegui la condició de persona alertadora, te l’avantatge que permet sortir dels no sempre segurs canals interns de les administracions o empreses afectades, però caldria afegir un tractament no sols burocràtic pel procediment de validació.

  • La proposició de llei insisteix en protegir la confidencialitat i l’anonimat de la persona alertadora, en cas que ella així ho decideixi. Però, cal contemplar que, sigui per voluntat pròpia de destapar públicament l’afer alertat o bé per “falles” en els procediments, la persona alertadora passi a ser coneguda. En aquest cas, cal oferir-li també un suport extra, que no sols és de caràcter econòmic o jurídic.

La conclusió del comentari general, és que cal articular mesures de protecció psico-afectiva per a les persones alertadores, perquè puguin afrontar el desgast i la pressió que acostuma a comportar el seu rol, tant si es manté anònim com si, sobretot, esdevé públic.

Una de les mesures seria comptar amb el suport de les persones alertadores, que han estat pioneres “avant la lettre”, tant per ajudar a decidir el reconeixement de la condició d’alertadora per part de l’OAC com per a l’acompanyament de les persones alertadores durant tot el procés.

Caldria preveure un “Consell” de persones alertadores veteranes que puguin contribuir a la bona aplicació, en la lletra i en l’esperit d’aquesta llei.

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *