Vés al contingut

L’Observatori Ciutadà contra la Corrupció (O3C) emplaça els partits a reduir la despesa electoral i a determinar els seus compromisos per combatre la corrupció

L'O3C a la Comissió Cemcord

Amb motiu de la nova convocatòria d’eleccions generals, l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció, per mitjà de la compareixença a la darrera sessió de la Comissió d’Estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica del Parlament de Catalunya, va sol·licitar als partits polítics catalans, concretar les següents dues mesures urgents sobre els dos primers punts del Decàleg del Pacte contra la Corrupció:

  1. Reduir dràsticament les despeses electorals amb mesures conjuntes
    (incrementar l’ús de les tecnologies digitals o la tramesa postal única de totes candidatures, entre d’altres) i revisar els límits màxims de despesa per candidatura considerats en la Ley Orgánica 5/1985, del Régimen Electoral General. Es proposa seguir el criteri de l’Article VI-8 de la no nata Llei Electoral catalana, que establia un “Límit de despeses 1. Les despeses de campanya electoral dels partits polítics, coalicions i federacions electorals i agrupacions d’electors tenen un límit màxim proporcional al nombre d’habitants de cada circumscripció. 2. La Sindicatura de Comptes ha de comunicar, en la forma que es determini, la xifra màxima individualitzada de despesa electoral corresponent a cadascuna de les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya”.
  2. Evitar que el finançament dels partits i de les candidatures electorals pugui dependre de pocs finançadors rics i poderosos
    La recent Ley Orgánica 3/2015, de control de la actividad económico-financiera de losPartidos Políticos, (Art. 5) deixa clar que “Els partits polítics no poden acceptar ni rebre directament o indirectament:
    a) Donacions anònimes, finalistes o revocables.
    b) Donacions procedents d’una mateixa persona superiors a 50.000 euros anuals.
    c) Donacions procedents de persones jurídiques i d’ens sense personalitat jurídica”.

    Però el també recent nou Codi penal (Título XIII bis, 304 bis y 304 ter), malgrat aplicar per primera vegada als delictes de finançament il·legal dels partits i de les candidatures electorals, una pena de presó de sis mesos a quatre anys i multa del triple al quíntuple del seu valor o de l’excés, ho fa només quan es superin els 500.000 euros anuals. La recent llei només accepta les aportacions de persones físiques, però no tan sols han de ser nominatives sinó també realitzades amb mitjans de pagament electrònic. Han de quedar prohibides, no només les donacions sinó també els crèdits de bancs, empreses, associacions o fundacions; o de contractistes de les administracions públiques, així com totes les aportacions en efectiu tant als partits com a les seves fundacions o associacions properes. Per als crèdits ja atorgats cal aplicar i controlar la recent prohibició legal de la seva condonació (Ley Orgánica 3/2015, Art 4.). L’Administració pública ha de proveir els partits i les candidatures electorals d’un finançament públic equitatiu en funció dels resultats obtinguts; i un accés als mitjans de comunicació públics i privats en funció dels resultats electorals anteriors. Per a noves formacions, ha de donar-hi accés també en funció de les expectatives (per exemple, de la mitjana de tots els sondejos electorals) o del suport ciutadà (per exemple, amb una petició del 3 % de signatures de la demarcació electoral)

En aquesta interpel·lació dirigida als partits, també s’emplaça a:

  • Acordar voluntàriament, si és possible, amb un pacte urgent entre formacions polítiques, una reducció en les despeses electorals
  • Exposar públicament en un debat electoral organitzat per l’O3C, tant les mesures preses com els compromisos electorals per desenvolupar el Decàleg del Pacte Social contra la Corrupció.


Materials audiovisuals:

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *